Cada cop està més de moda veure cartellets amb la inscripció ‘Pa ecològic’; és un concepte que està, a poc a poc, revolucionant el consum en general, i és per això que aquesta vegada no només ens centrarem en el segment del pa, sinó que m’haureu de permetre analitzar aquest fenòmen alimentari més en el seu conjunt.

Està clar que la nostra civilització no pot seguir consumint ni en la quantitat ni en la manera que ho està fent des de fa dècades. I és que els recursos del planeta són limitats, i els danys que fem als ecosistemes són irreparables. Aquestes raons, i d’altres, han motivat en les últimes dècades la creixent moda de tot allò bio, però analitzem-ho bé. Quan parlem de consum ecològic, molts cops ens oblidem que al cap i a la fi és una actitud, una consciència individual o col·lectiva a l’hora de consumir. En altres paraules, no per comprar productes amb el segell ‘bio’ estem practicant en la seva plenitud un consum ecològic. I és que conceptes com consum responsable i de proximitat, o les conegudes com ‘tres erres del consum ecològic’ (reduïr, reutilitzar, reciclar), en són germanes e inseparables del terme ecològic. Si això ho apliquem a una fleca, sota el meu parer, el fet de treure una línia de productes bio, va més enllà d’un augment (o no) de les vendes, doncs està relacionat amb l’esperit del nostre ofici, amb la noblesa dels materials amb els que treballem: els cereals que ens dóna la terra, alimentats pel sol, i que nosaltres treballem per que la gent se’n beneficiï... massa maco com per embrutar-ho amb química!

A Catalunya, l’organisme que certifica i regula els productes agroalimentàris ecològics, és el CCPAE, que depén de la Generalitat. Aquesta certificació ens assegura que el producte  ha estat produït o elaborat seguint unes normes, que prohibeixen, en el cas dels vegetals, l’ús d’abobs ni pesticides químics, així com la utilització de cultius transgènics. En el cas dels animals, es procura una ramaderia que proporcioni unes condicions de vida dignes al bestiar, controlant, entre d’altres factors, unes dimensions mínimes en els allotjaments dels animals, així com el control de l’alimentació d’aquests, que ha de ser totalment ecològica.

Per posar quatre números sobre la taula, podem veure que tot i la crisi econòmica, tant l’agricultura com la ramaderia ecològiques creixen al voltant del 20% cada any, degut a una creixent demanda per part del consumidor i a un augment anual de les exportacions. I és que l’estat espanyol és el líder europeu en hectàrees dedicades al conreu de productes ecològics, i un 85% de la producció nacional es dedica a l’exportació. Tot i això, el pes dels productes ecològics en conjunt de l’alimentació encara és molt baix, menys d’un 1% del volum, i es calcula que només un 27% dels consumidors ha comprat alguna vegada un producte ecològic.

Això sí, parlant de números, la mare dels ous molts cops radica en les diferències de preus, que varien molt depenent del grup d’aliments als que ens referim. Per exemple els productes d’alimentació infantil bio només són un 17% més cars que els no ecològics, mentre que en d’altres aliments com els ous, la variació és d’un 170%. En el cas del pa nostre de cada dia veiem que el preu quasi es duplica. Personalment crec que és una diferència massa gran, inclús abusiva, però també n’estic ben segur que a mesura que vagi augmentant i normalitzant-se aquest tipus de producte s’aniran baixant els preus.