#CaravanaPanarra 1a part

Aturat amb la caravana a les bores del riu Moldava, a les afores de Praga, us escric aquestes quatre línies per començar a fer-vos boca de les moltes experiències panarres que he viscut aquests dies. Com sabeu, la #CaravanaPanarra va començar a Stuttgart, on vaig tenir la sort d'estar tota una nit treballant en el petit obrador d'uns forners artesans al poble de Filderstadt, i com ja us podeu imaginar, rodejat de pans integrals, blats ben foscos i quantitat de cereals! Treballaven compaginant llevat de cervesa i ferments naturals, però s'ha de dir que els temps de fermentació no eren tan llargs com em pensava. Allà de fermentació controlada ni en parlen, és a dir, per ells els reposos habituals ronden les 2 -3 hores, no més. I és clar, utilitzen unes masses mare i ferments bastant potents (principalment de sègol, no molt líquids i ben àcids). En les fotografies podreu observar els diferents pans que feien, tots ells molt ben acabats, i amb una peculiaritat, no cruixien gaire. I és que com em va dir no fa molt el mestre Iban Yarza, "aquí en Cataluña primáis más que en ningún otro sitio el crujiente del pan, si no hace 'crec crec' malament", i tota la raó, la majoria de pans, i en especial els de motlle, no cruixien gaire o gens. Això si, el rei de tots els productes era el clàssic Bretzel, en fan a tonelades, i el mengen a tothora. Sol, acompanyant una bona cervesa bàbara, o com a entrepà.

Salat o dolç, sigui com sigui és el rei de les taules. Dels cereals, em va cridar l'atenció que a part dels ja coneguts (pipes de girasol, sèsam, llí, rosella, avena) utilitzaven molt la pipa de carbassa, i és que a part del gust, aporta una vistositat impagable al producte final.

De la resta de forns que vaig anar veient, cal dir que no em van impressionar gaire, tots molt macos i un 10 en disseny, però que en ocasions semblaven més una cafeteria o gelateria que una fleca pròpiament dit. Això sí, fins i tot en les botigues més comercials, el pa que s'hi veia tenia molt bon aspecte, i es notava que, amb més o menys artesania, era un producte ben treballat. I ni sentir-ne a parlar de la clàssica baguette industrial de 38 cèntims de gasolinera/supermercat/basar, que aquí sembla ser la base de la nostra dieta. I el més sorprenent de tot, ni en els supermercats n'hi havia!

Ja al tercer dia vam anar direcció Ulm per visitar uns forners del petit poble de Achstetten. Al arribar vam veure una prominent xemeneia fumejant, una magatzem ple fins dalt de feixos de llenya, i al costat el meravellós obrador de l'amic Paul, on ho coïen tot en dos grans forns de llenya. Al cap d'una horeta treballant-hi de cop va sonar una alarma i tots començaren a córrer. L'Anna i jo no enteníem res, fins que un d'ells, somrient, ens ho va explicar. En Paul i la resta de forners eren alhora bombers! I resulta que havien d'apagar algun foc a propet. Quina passada!

Per sort els forns no es quedaven mai sols, és clar. Sembla perfecte!